L'educació a Corea del Sud

Quin és el preu a pagar per ser els millors?

Veiem doncs, al inici del reportatge, com els nens des de ben petits són formats al més pur estil militar. Els joves van a uns campaments on els instructors son ex-militars coreans. Aquí busquen potenciar la fortalesa psicològica dels alumnes i fer-los anar més enllà dels seus límits buscant que siguin més competitius.

A la majoria d'escoles públiques, els alumnes que es preparen per accedir a la universitat, fan jornades d'estudi maratonianes. Veiem que els alumnes poden estar des de les 6 de la tarda, que han acabat l'escola, fins a les 11 del vespre estudiant i fent els deures. Aquests ho fan en aules on no hi ha professors, treballen de forma autònoma fins a tal punt que alguns d'ells es queden adormits sobre el pupitre de l'esgotament.

Pel que fa els pares, són ells qui imposen als seus fills aquest modus vivendi. Els exigeixen molt per tal de que aquests siguin els millors, inclús diuen que per entrar a la universitat han de dormir 5 hores diàries, sinó no entraran. En els pares sovint els i sap greu veure els seus fills esgotats després de jornades de 19 hores, però creuen que és necessari i no es pot renunciar afer-ho.

Els joves estan tot el matí a l'escola pública, un cop acabada aquesta jornada,a mitja tarda inicien les jornades intensives als instituts privats al llarg de tota la tarda, on reforcen i perfeccionen totes les matèries per tal de assolir els coneixements  ala perfecció i axis ser els millors.

És impactant la opinió que tenen els propis nens de la seva educació ja que queden sobtats quan se'ls i diu que a la majoria de països els nens nomes aprenen allò que se'ls ensenya a l'escola convencional. Diuen que aquests nens no deuen saber gaires coses, i que deuen tenir molt temps per jugar a diferència d'ells. Creuen fermament que es molt millor aprendre que jugar.

Els joves són conscients de que tenen molta pressió i inclús afirmen que no poden gaudir de la seva adolescència. Creuen que només viuen per treballar, aquest és el seu destí. Aquesta pressió ve donada per ells mateixos, per la família i la societat ja que sinó creuen que no trobaran feina.

Hi ha professors de l'escola pública que creuen que aquesta pressió es excessiva i que hi ha un excés d'educació. Els jove sinó poden viure tranquils i no poden tenir espais de lleure en la seva vida. Les famílies gasten uns 3000 euros al més en educació, és per aixo que podríem estar parlant d'una obsessió en l'ensenyament i per altre banda d'un negoci força important.

Fa 70 anys 7 de cada 10 coreans no sabia llegir ni escriure, en canvi actualment la taxa de analfabetisme és gairebé nul·la i un 80% d'estudiants arriben a la universitat. En els darrers 50 anys Corea del Sud ha passat de ser un país pobre a ocupar el 13è lloc en quan potències mundials. En gran part es deu a aquesta educació tan radical i exigent que hi trobem. Ocupen els millors llocs en tots els ranking d'ensenyament i ells n'estan molt orgullosos.

Algunes de les conseqüències d'aquest sistema educatiu són depressions, trastorns del son i intents de suïcidis. Creure que vols deixar els estudis suposa un aïllament i un rebuig per part dels amics i familiars. L'any 2009 es van suïcidar 202 estudiants. 

Val la pena un sistema educatiu com aquest?

https://www.youtube.com/watch?v=CNyK58Yokxs

Llei Wert, una aberració a la inclusió i al progrés.

M'agradaria dedicar un apartat d'aquest bloc a la famosa Llei Wert. Els darrers mesos la Llei Wert ha estat objecte de moltes discussions, debats i inclús manifestacions i reivindicacions a nivell estatal. Em vaig preguntar el perquè de que la majoria de la societat està en contra d'aquesta modificació a nivell educativa i tot cercant per la xarxa he trobat varies raons per les quals aquesta llei es perjudicial per el nostre sistema educatiu i inclús en podríem dir retrocedir.

Com veurem a continuació, no és necessari ser especialista en educació per veure que aquesta nova legislació que està en proces de ser aprovada i implementada, és totalment nociva i va en contra de tot avenç i progrés. Només cal destacar que la última reforma que trobem amb aquest caire tan conservador i de dretes te lloc a l'època franquista.

La primera raó per estar en descacort amb la Llei Wert és que estem parlant d'una contrareforma ideològica. Això ho podem apreciar per exemple en que es vol finançar públicament aquells centres educatius els quals separen a l'alumnat per genere, dels quals la gran majoria son centres educatius conservadors i religiosos. Per altre banda podem trobar la supressió de l'assignatura d'educació per a la ciutadania ja que no interessa donar a conèixer la pluralitat i diversitat de la nostre societat. També es suprimeix l'assignatura de ciències del mon contemporani com a obligatòria i s'inclou religió com a matèria obligatòria. I per ultim en quan aspecte ideològic cal destacar que l'aplicació d'aquesta llei suposaria acabar amb les llengües pròpies de cada territori com a llengües vehiculars en l'educació, d'aquesta forma s'aconsegueix la espanyolització del territori.

Ens trobem davant una contrareforma sense debat i sense diagnòstic previ que consolida els rectors. En primer lloc, tal i com hem indicat al principi d'aquest subapartat, aquesta contrareforma no ha estat consultada, pactada ni negociada amb ningú. Entenem que ha estat el govern del PP el qual te majoria absoluta i s'ha pres la llei de la seva ma. Aquesta llei, tal i com hem vist a classe es justifica amb dades molt mancades de significat, manipulades i poc fonamentades. 

Estem parlant d'una contrareforma segregadora: una carrera d'obstacle preparada per condemnar als fills i filles de la classe treballadora. Podem afirmar que aquesta llei es segregadora ja que inclou continues revàlides i proves al llarg de la primaria i la ESO per tal de determinar si l'alumnat es valid o no per seguir estudiant, en cas de que no sigui valid no podrà cursar batxillerat i haurà de fer formació professional. D'aquesta manera el fracas escolar queda amagat darrere el "no ets apte per estudiar". Al mateix temps s'eliminen les PAU i a canvi s'instauren proves d'accés a cada una de les universitats axis afavorint les universitats privades.

Una contrareforma que infravalora el treball del professorat o el negoci de l'avaluació a costa de les penalitats de l'alumne. Diem que infravalora el treball del professorat, ja que l'avaluació dels alumnes mitjançant les revalides que hem esmentat anteriorment les durant a terme empreses privades amb contractes vitalicis. Per altre banda aquestes revalides es portaran a terme per tal de segregar els alumnes amb diferents centres segons la seves capacitats. L'alumnat haurà d'aprovar la revalida per obtenir l'ESO, suprimint d'aquesta manera la labor del professorat, ja que només dependrà d'una empresa privada la qual es dedica a la avaluació de l'alumnat que desconeix amb finalitats purament econòmiques.

Una contrareforma que vol reconvertir el professorat en acomiadaments i trasllats forçats.  La eliminació de moltes assignatures i itineraris en tota la secundaria i el batxillerat suposa una reestructuració brutal del professorat. Pel que fa el professorat, es veu directament afectat ja que perden tots els drets com a funcionaris i podran ser acomiadats i traslladats segons convingui al director del centre. Veiem clarament que el director dels centres passarà a ser un gerent i cap de personal omnipotent i inqüestionable.

De la pressió acadèmica al hikikomori

Aquest documental tracta d'una persona la qual vol viure i conèixer en primera persona què és això del hikikomori, per veureu, visita a diferents famílies on hi ha un jove que pateix aquest fenomen. També parla amb especialistes i dona una visió general del que significa la societat nipona i les raons per les quals es donen aquests fenòmens.

El vídeo parteix deixant clares quines són les bases i el funcionament de la societat nipona. Aquesta és una societat on la competitivitat entre les persones és molt radical. Els nens quan van a escola han de ser els millors, en cas de que no sigui axis, sovint són objecte de burla i rialla de la classe. D'ells sen espera gran cosa en tots els sentits, però com és evident molts d'ells no arriben a aquests nivells i aixo els porta a aïllar-se de la societat.

Aquesta mentalitat tant competitiva, es troba en tots els aspectes de la vida d'un japonès, comença a l'escola i segueix en el món laboral. Em va cridar molt l'atenció, la part del reportatge on es mostre que els estudiants van a acadèmies intensives per tal de aprovar els exàmens i no poden anar a dormir fins que han aprovat. Em sembla molt exagerat fer una cosa com aquesta, tot i que al Japó sembla a ser que és una cosa ben normal.

Molts dels estudiants japonesos viuen en un estat de pressió constant per part de la societat i per part de la família i alguns d'aquests no poden suportar aquest alt nivell de pressió i acaben aïllant-se de la societat i tancant-se a una habitació en la qual i poden estar mesos i inclús anys.

Per altre banda també em va impressionar les reaccions dels pares envers aquesta situació en que es troben els fills. Per el simple fet de que estan avergonyits de que els seu fill es trobi en aquest estat, els pares, poden tardar mesos en reaccionar i en posar remei en aquest fenomen, cosa que fa molt més difícil que el jove es recuperi. En el reportatge, també podem veure quant parlen amb les famílies dels joves, sembla que estiguin ben tranquil·les, hi han pares que diuen amb tota tranquil·litat que fa anys que no veuen el seu fill.

Aquest reportatge, doncs, m'ha obert la visió de com està estructurada la societat i l'educació japonesa que a primer cop d'ull sembla ideal i perfecte, però en el fons hi ha seriosos problemes que fins ara m'eren totalment desconeguts.

Podem dir que aquest es un factor preocupant de l'actual societat japonesa, ja que cada vegada són més els joves que es sumen al hikikomori.

http://www.youtube.com/watch?v=y108o_sMjIg 

Conferència Gustavo de Armas

El passat 13 de Març vam tenir el plaer d'assistir a la conferència de Gustavo de Armas que es titualaava "Panorama de la educación básica en América Latina: avances, asignaturas pendientes y desafíos".

Gustavo de Armas és llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat d'Uruguai i ocupa el lloc d'especialista en política social a la oficina d'UNICEf d'Uruguai.

M'agradaria fer ènfesi i citar algunes de les idees que m'han semblat més interessants de la conferència, ja que crec que hi ha aportacions força  importants.

En primer lloc Gustavo ens va deixar clar que en el continent llatino americà, hi ha grans diferències entre els països que en formen part, és a dir, i trobem una gran heterogeneïtat en termes econòmics, culturals, socials i educatius.

Per altre banda el conferenciant va fer referència al Índex de Desenvolupament Humà (IDH) com a indicador que ens indica el nivell de vida d'un país determinat. Les variables que te en compte l'IDH són el nivell educatiu, l'esperança de vida al neixer i el PIB. A partir d'aquesta explicació, que molts ja sabíem prèviament, ens va anunciar quina era la situació d'alguns dels països llatinoamericans en el ranking mundial. Els països que es troben amb un IDH més elevat són Chile i Argentina, tot i que dins de Chile i trobem una gran desigualtat i heterogeneïtat pel que fa la població. Per altre banda Haití es l'únic país que es pot considerar amb un IDH baix, ja que es troba al 158 de de 187. 

De Armas també va fer referència a l'accés a l'escolarització mitjançant la taxa d'escolarització com a indicador estadístic. Vam veure que pel que fa la taxa d'escolarització a primària és del 95%, gairebé com els països considerats desenvolupats. En l'educació mitjana i trobem una taxa desescolarització del 75%, aquesta podem considerar que és una taxa força baixa si la comparem amb la taxa dels països desenvolupats. Aquí es on va fer inicis Gustavo i va fer referència en que l'objectiu principals es veure universalitzada l'educació mitjana, tal i com es pot veure en la primaria. 

Per concloure, Gustavo va fer referència al gran repte d'aconseguir igualtat i homogeneïtat educativa, econòmica, social i cultural, aprofitant el creixement econòmic que hi ha actualment gracies al sector primari.