Documental 30 minuts: Notes d’Educació

L’objectiu d’aquest vídeo és fer un anàlisis dels nivells d’aprenentatge dels alumnes de diferents països segons l’informe PISA, on es demostra que Finlàndia és el país on els alumnes tenen millors qualificacions i/o puntuacions, comparats amb la resta del món. Tracta temes com per exemple l nivell de formació del professorat, el nivell que adquireixen els alumnes, la formació tant de docents com d'educands, la motivació, els recursos econòmics, etc.

El documental ens mostre alguns indicadors educatius, els quals és indiquen l'excel·lència de l'educació finlandesa:

• Potencien les capacitats i interessos dels alumnes.
• Els professors motiven a l’alumnat per a que puguin arribar a la Universitat.
• Treballar per sobre del nivell exigit.
• El professor a d’arribar a conèixer a fons a tot l’alumnat del centre.

Veient la diferència entre el sistema finlandès i el nostre, el català, ens plantegem si realment aquí estem fent les coses ben fetes. Tot seguit faig un esment de alguns aspectes que crec que són claus per iniciar una millora del sistema educatiu català.

Per contribuir una millora en l’educació, crec que primerament s’haurien de renovar a tots aquells docents que no són eficaços en la seva feina i no proporcionen un bon servei i educació als alumnes. Aquest fet contribueix a incloure dins l’àmbit de l’educació nous docents amb noves propostes i innovacions que millorarien el rendiment acadèmic dels educands.

S’han de buscar altres alternatives i per això tot el personal docent ha d’estar motivat i amb ganes d’experimentar i de voler fer les coses millors.

També es tindria que invertir molt més tant en materials com recursos per així donar un millor servei.

Vivim en una societat on l’alumnat està desmotivat, com esmenta el vídeo: “el 30% dels alumnes abandonen els seus estudis”, què és el que provoca aquests fets? On estem arribant? Els professors fan la seva feina correctament? És qüestió de que millorin els docents o de motivar als alumnes?

Totes aquestes preguntes són moltes vegades una incògnita sense resoldre, ja que tothom pensa que l’educació cada vegada és pitjor, però falten els recursos, les formes, etc. L’educació i l’aprenentatge han d’estar en un progrés continu.

Pel que fa l'educació a Catalunya, crec que s’haurien de prendre mesures per a que els alumnes adquireixin un nivell de coneixement més alt. Realment no tinc constància de quin percentatge d’alumnes abandonen els estudis, però pel que es va veient per la televisió i altres medis es un percentatge bastant elevat.

Altres causes que es podrien destacar és l’augment de nouvinguts que a patit Catalunya ara fa uns anys cap endavant, on les dificultats d’aquestes persones es multipliquen, ja sigui per l'idioma o per altres causes. La capacitat d’adaptació també els afecta i penso que aquest fet augmenta el pèssim nivell que adquireixen els nens i nenes d’avui dia.

 http://www.tv3.cat/videos/3477090

Informe Euridice

En el primer seminari de l'assignatura, vam reflexionar de manera grupal sobre un resum del informe “Citizenship Education in Europe” publicat per “Eurydice". Per part dels professors, s'ens van proposar dos preguntes per tal d'ajudar-nos a reflexionar sobre alló que haviem llegit. A partidr del treball en grup vam arribar  ales seguents respostes. 

-          Quines són les tendències bàsiques a Europa

La tendència bàsica a Europa es l’enfocament com assignatura independent, ja que 20 dels 31 països l’utilitzen per a portar a terme l’educació per la ciutadania.

Tot i això podem trobar que en gairebé tots els països per no dir tots hi ha una coexistència d’enfocaments. Així trobem que a part de tenir una assignatura independent, l’enfocament que apareix més és treballar d’una manera transversal ja que els valors, actituds, habilitats i coneixement es poden treballar en totes les assignatures a l’escola.

No obstant, són els professors el que han de contribuir a implementar-ho d’una manera transversal, i és gràcies a ells que aquest enfocament cada cop s’utilitza més a Europa

-          Quins reptes es plantegen?

Existeixen diversos reptes que es volen arribar a assolir a través del treball a l’escola de l’assignatura d’Educació per a la ciutadania. Una d’aquest reptes és promoure la participació de l’alumnat a la comunitat, ja que d’aquesta manera es treballarà la seva implicació en les petites tasques a l’escola o fóra d’ella.

Un altre dels reptes d’Europa és aconseguir involucrar als alumnes en la participació en la comunitat des de l’escola primària, la participació no és només coses de les persones adultes, sinó que tothom que hi viu en la comunitat té el dret i el deure de participar en les diferents tasques de la mateixa, i és des de ben petits que s’ha d’aconseguir que tothom s’impliqui.

Un tercer repte serà el de desenvolupar metodologies d’avaluació que vagin més enllà de l’avaluació dels coneixements teòrics, tenir més en compte les activitats de participació i implicació per avaluar aquesta assignatura.

En quant a la institució escolar, el document proposa com a reptes millorar els coneixements i destreses dels professorat per l’ensenyament de l’assignatura d’Educació per a la ciutadania, i promoure, per part dels directors del centre, una bona cultura escolar o la participació activa de l’alumnat en la comunitat escolar. Fomentant aquesta cultura escolar i participació en la comunitat i aconseguint que els professors/es dominin més la matèria, es podran arribar a assolir els objectius i reptes esmentats anteriorment.